 |
Barcelona, 1956. Escriptor i professor de literatura catalana. Guanyador del Premi Fundació Enciclopèdia Catalana 2004 per Parlem d'amor. Altres títols destacats: Ara sí que l'he feta bona! (Cruïlla, 1992), Somni de Tànger (La Magrana, 1997), L'home del jaguar blanc: les oportunitats de l'Albert Jofresa/1 (La Magrana, 1997) i Dies de pluja (Barcanova, 2003) + informació |
|
—Digui tres adjectius propers al que vostè escriu com a autor.
Lleuger, reflexiu, proper.
—Quina considera que és la seva obra més destacada?
Per a mi sempre és la darrera que he escrit. En aquest cas, Parlem d'amor, que apareixerà al novembre.
—Citi un llibre de capçalera i un llibre d'aquest últim any que li hagi agradat.
Canvio de llibre de capçalera cada un o dos anys. El darrer és Vida, de Benvenuto Cellini.
—Defensi un mite literari.
Suposo que tothom vol ser com Ulisses i fer un viatge interminable (encara que de vegades només duri vint-i-quatre hores). Viure és fer un viatge sense retorn.
—Quin clàssic troba horrorós?
N'hi ha molts que no m'agraden, però a tots els trobo un mèrit literari indubtable.
—Quins autors i obres destacaria?
Dels autors actuals m'agraden molt AntonioTabucchi, Paul Auster, Jesús Moncada, Bernardo Atxaga, Andrea Camilleri, Walter Mosley, José Saramago, Jaume Cabré... Qualsevol de les seves obres és interessant i corro a les llibreries cada cop que apareix una novetat. Com a lector penso que la mort de Jesús Moncada ens ha privat d'una novel·la que ens feia molta falta. Sé que estava molt avançada, però és possible que mai no puguem llegir-la.
La llista d'autors clàssics seria interminable.
—Quin llibre troba a faltar entre els més venuts?
Els llibres més venuts donen un perfil de com és un país. Trobo a faltar un país que es preocupi més per la cultura i menys per l'espectacle.
—Quin llibre no entén que figuri al llistat de més venuts?
El llibre de Sandro Rosell. Entenc que hi sigui, però m'agradaria que no hi fos. |
|